La proporción medieval en el diseño y construcción de la catedral de Tortosa

Autores/as

  • Josep Lluis i Ginovart Universitat Rovira i Virgili

DOI:

https://doi.org/10.3989/aearte.2014.20

Palabras clave:

Catedral, Geometría medieval, Diseño medieval, Catedral Tortosa

Resumen


La construcción gótica está sujeta al saber del magíster operis, condicionado en el contexto de las catedrales, por el Capítulo. El ábside de la catedral de Tortosa es un banco de pruebas, y en este entorno aparece la traza de Guarc (c.1345-1380). El análisis del pergamino descubre los métodos de trazado del ábside con la figura del heptágono, y del cimborrio con el octógono. El análisis de los códices ACTo 80 y ACTo 236, con obras de Calcidio, Capella y Macrobio, permite conocer la teoría de la que emanaba la proporcionalidad numérica que los canónigos conocían.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Agustín, S. Obras Completas de San Agustín XVI. La Ciudad de Dios (1.º). (Madrid: Biblioteca Autores Cristianos, 2000).

Agustín, S. Obras Completas de San Agustín XVI. La Ciudad de Dios (2.º). (Madrid: Biblioteca Autores Cristianos, 2001).

Almuni, V. L'Obra de la Seu de Tortosa (1345-1441). (Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense 1991).

Almuni, V. La catedral de Tortosa als segles del gòtic. 2 Vols. (Barcelona: Fundació Noguera 2007).

Almuni V.; Lluis J. La traça de la catedral de Tortosa. Els models d'Antoni Guarc i Bernat Dalguaire. Lambard. Estudis art medieval, (IX) (1997), pp. 312-313.

Almuni V; Lluis J. Sancta Maria Dertosae. Catedral de Tortosa. Guia Històrica i Descriptiva. Tortosa. (Capítol Catedral de Santa Maria 2000).

Alonso B.; Jiménez A. La Traça de la iglesia de Sevilla. (Sevilla: Cabildo Metropolitano, 2009).

Alonso B.; Jiménez. A. La traza guipuzcoana de la catedral de Sevilla. Actas del Sexto Congreso Nacional de Historia de la Construcción (2009b). Valencia, 21-24 octubre 2009, pp 63-74.

Alonso, M. Domingo Gundisalvo. De Scientiis. Compilación a base principalmente de la de Al-Farabi. (Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1955).

Arroyas M., Zaragozà, A. Una arquitectura gòtica mediterrània. (Valencia: Generalitat Valenciana 2003).

Ascani, V. Le dessin d'architecture médiéval en Italie. En: Recht (ed Les bâtisseurs du Moyen-Âge. (Strasbourg: Editions les Musses de la Ville de Strasbourg 1989), pp.255-277.

Ascani, V. Il Trecento disegnato. Le basi progettuali dell'architettura gotica in Italia. (Roma: Viella, 1997).

Bayerri E. Los Códices Medievales de la Catedral de Tortosa. Novísimo inventario descriptivo. (Tortosa: Talleres Gráficos Algueró y Baiges, 1962).

Beaujouan, G. Réflexions sur les rapports entre théorie et practique au Moyen Âge. En J. E. Murdoch and E.D.Sylla (ed.). The Cultural Context of Medieval Learning. P. 437-484. (Dordrech: Reidel Publishing Company, 1975).

Bechmann, R. Villard de Honnecourt. La pensée tecnique au XIIIe siècle et sa communication. (Paris: Picard Éditeur, 1993).

Bork, R. The Geometry of Creation: Architectural Drawing and the Dynamics of othic Design. (Farnham: Ashgate Press, 2011).

Bouvelles, Ch. Liber de intellectu, Liber de sensibus, Libellus de Nihilo, Ars oppositorum, Liber de generatione,… Libellus de Mathematicis rosis, Liber de mathematicis corporibus, Libellus de mathematicis supplementis. (Paris: Henri Estienne, 1510).

Bruins, E.M. Codex Constantinopolitanus Palatii Veteris No. I, Janus Suppl. 2, 3 vols. (Leiden: Brill. 1964)

Bubnov. N.M. Gerberti postea Silvestri II papae opera mathematica (972-1003). (Berlin: Friedländer, 1899).

Bucher, F. Design in Gothic Architecture. A Preliminary Assessment. Journal of the Society of Architectural Historians, vol XXVII (n.º1), March 1968, pp.49-71.

Bucher, F. Medieval Architectural Design Methods, 800-1560. Gesta, 1972, Vol.11, No.2. P.37-51. http://dx.doi.org/10.2307/766593

Bucher, F. Architector.The Lodge books and sketchbooks of medieval architects.Vol. I. (New York: Abaris Book 1979).

Cantor, M. Vorlesungen Uber Geschichte Der Mathematik V1, Part 2. (Leipzig: B.G. Teubner,1907).

Casaseca, A. Trazas para la catedral de Segovia. Archivo Español de Arte, LI, 1978, pp. 29-51.

Curtze, M. Jordani Nemorarii Geometria vel de triangulis libri IV. Mitteilungen des Coppernicus-Vereins zu Thorn 6/1887.

Durero, A. Underweysung der Messung, mit dem Zirckel und Richtscheyt: in Linien Ebnen vo gantzen Corporen (Nürenberg: Hieronymum Formschneyder, 1525).

González, Á. Alfarabi 870–950. Catálogo de las ciencias. (Madrid: Instituto Miguel Asin. CSIC, 1954).

Hiscock, N. The Wise Master Builder. Platonic Geoemtry in Plans of Medieval Abbeys and Cathedrals. (Aldershot y Brookfield, Vermont: Ashgate, 2000).

Horn, W; Born, E. The "Dimensional Inconsistencies" of the Plan of Saint Gall and the problem of the Scale oft he Plan. The Art Bulletin (1966). Vol. 48, N.3/4, pp.285-308. http://dx.doi.org/10.2307/3048387

Horn, W; Born, E. The Plan of St. Gall. A study of the architecture & economy of, & life in a paradigmatic carolingian monastery. 3 Vol. (Berkeley: University of California 1979).

Hoffstadt, F. Principes du Style Gothique. Exposés d'après des documents authentiques du moyen Âge avec 40 planches in-folio. A l'usage des artistes et des ouvriers. (Paris: A. Franck et Victor Didron 1847).

Høyrup, J. The Rare Traces of Constructional Procedures in 'Practical Geometries. En Horst Nowacki & Wolfgang Lefèvre (eds), Creating Shapes in Civil and Naval Architecture. (Leiden & Boston: Brill, 2009), pp.367-377.

Lassus, J.B. Album de Villard de Honnecourt. Architecte du XIIIe siècle. (Paris: Imprimerie impériale, 1858).

Lavedan, P. L'architecture Gothique Religieuse, en Catalogne, Valence et Baléares (Paris: Henri Laureen. 1935). Lluis i Ginovart, J. "Una breu reflexió de l'Àbsis de la Catedral de Tortosa". La Veu del Baix Ebre n.º 1.405, 1984-31-8: 25-26.

Lluis i Ginovart, J. Traça de la catedral de Tortosa. En Fidei Speculum (ed.), Art litúrgic Diócesi de Tortosa. (Barcelona: Fundació "la Caixa" 2000).

Lluis i Ginovart, J. "Traza del ábside de la catedral de Tortosa". La Llum de les Imatges. Sant Mateu 2005. (Valencia: Generalitat Valenciana. 2005), pp 240-.

Matamoros, J. La catedral de Tortosa. Trabajos monográficos acerca de su construcción y de su contenido artístico y religioso (Tortosa: Editorial Católica 1932).

Mu-oz, I. Manifiesto geométrico, plus ultra de la Geometría práctica, adicional al IV libro de Euclides, construcción y demostración geométrica del Triangulo Isósceles, propio del heptágono regular, y descripción de la misma figura. (Bruselas: Francisco Foppens, 1684).

Nilsen, D. The Squaring of the Circle in two Early Norwegian Cathedrals? Nexus Network Journal. April 2001, Vol. 3, I. 1, pp 27-42.

Özdural, A. The Church of St. George of the Latins in famagusta: A Case Study on Medieval Metrology and Design Techniques. En: WU, N. Ad Quadratum. The Practical Application of Geometry in Medieval Architecture. (Burlington: Ashgate (2002). P. 217-242).

Raynaud, D. Abū al-Wafā' Latinus.? A study of method. Historia Mathematica 39, 2012, pp.34-83. http://dx.doi.org/10.1016/j.hm.2011.09.001

Recht, R. Le traité de Géométrie de Mathieu Roriczer. En: Les bâtisseurs du Moyen-Âge. Histoire et Archéologie. Dossiers (1980). Noviembre, pp. 24-25.

Recht, R. (Ed.). Les batîsseurs de cathédrales gothiques. (Strasbourg: Musées de la ville de Strasbourg, 1989).

Recht, R. Le Dessin d'architecture. Origine et fonction. (París, Hazan, 1995).

Roriczer, M. Das Büchlein von der Fialen Gerechtigheit (fak. Regensburg 1486) und Die Geometria Deutsch (fak. Regensburg un 1487/88). (Regensburg: Hürtgenwald Guido Pressler, 1999).

Ruiz de la Rosa, J. A. (1987a). Geometría fabrorum o la antítesis de las teorías sofisticadas. Boletín Académico de la Escola Técnica Superior de Arquitectura da Coruña, 7 (Octubre): 52-59.

Ruiz de la Rosa, J. A. (1987b). Traza y simetría de la arquitectura en la antigüedad y medievo. (Sevilla, Universidad de Sevilla).

Sánchez, F. M. Martín de Solórzano: la influencia de Santo Tomás de Ávila en los proyectos constructivos de la Catedral de Coria. Norba-Arte (1982) n.º 3, pp. 63-76.

Schoene, H.Heronis Alexandrini opera quae supersunt omnia. Vol III: Rationes dimetiendi et commentatio dioptrica. (Leipzig: Teubner. 1903).

Sebastián S. Mensaje Simbólico del Arte Medieval. Arquitectura, Liturgia e Iconografía. (Madrid: Ediciones Encuentro, 1994).

Svenshon, H. Schlag' nach bei Hheron. Der Turm der Winde im Sspiegel antike Vvermessungslehre. Koldewey-Gesellschaft

Vereinigung für Baugeschichtliche Fforschung E.V. Bericht über die 45. Tagung für Ausgrabungswissenschaft und Bauforschung. Von 30 april bis 4 maig 2008 in Regensburg, pp103-112.

Vandevyvere, H. (2001). Gothic Town Halls in and around Flanders, 1350-1550: a Geometrical Analysis. Nexus Network Journal. September 2001, Vol. 3, I. 2, pp 59-84. http://dx.doi.org/10.1007/s00004-001-0023-8

Vrijs, A. Catalogue. En: Recht (ed). Les bâtisseurs des Cathédrales Gothiques. (Strasbourg: Editions les Musées de la Ville. 1989): 330-483.

Waszink, J.H. Plato Latinus. IV. Timaeus, a Calcidio translatus commentarioque instructus, edit J.H.

Waszink, editio altera. (Londinnii, Leidae: En aedibus Instituti Warburgiani, 1975).

Willis, J. Macrobius. Comentarii In Somnium Scipionis. (Stugar-Leizpzig: B.G. Teubner,1970).

Willis, J. Martianus Capella, edidit J. Willis. (Leipzig: Teubner, 1983). http://dx.doi.org/10.1515/9783110298680

Woepcke, M. F. "Recherches sur l'historie des Sciences mathématiques chez les orientaux, dápres des traités inedits Arabes et Persans. Deuxième siecle. Analyse et extrait d'un recueil de constructions géométriques par Abûl Wafa". Journal asiatique. (1855). Fevier-Avril. Vol.V, pp. 218-256:309-359.

Descargas

Publicado

2014-12-30

Cómo citar

Lluis i Ginovart, J. (2014). La proporción medieval en el diseño y construcción de la catedral de Tortosa. Archivo Español De Arte, 87(348), 321–334. https://doi.org/10.3989/aearte.2014.20

Número

Sección

Artículos