El tabernáculo eucarístico de la catedral de Barcelona (c. 1358-1596): configuración, espacio y liturgia a propósito de una iconografía inédita
DOI:
https://doi.org/10.3989/aearte.2025.1423Palabras clave:
Catedral de Barcelona, liturgia, tabernáculo, eucaristía, culto, presbiterio, iconografía, Edad MediaResumen
En la iglesia barcelonesa de Sant Jaume se custodia un tabernáculo procedente del presbiterio mayor de la catedral de Barcelona. Esta pieza, modificada a lo largo de su existencia, ha sido interpretada de un modo recurrente por la historiografía como un objeto anicónico, arquitectónico, con función de expositor eucarístico y de reliquias en relación tipológica con conocidos ejemplos europeos. El reciente hallazgo de motivos iconográficos inéditos en su interior, así como la revisión documental y la digitalización 3D del mueble me llevan a plantear en el presente artículo una relectura del objeto en el que se abordan aspectos como su hipotética configuración original, su relación con el espacio presbiteral y la interpretación simbólico-litúrgica en el contexto catedralicio.
Descargas
Citas
Aldazábal, José. 1996. Vocabulario básico de liturgia. Barcelona: Centre Pastoral Litúrgica.
Aragón, Antonio. 1925. La festividad del Corpus en Barcelona. Barcelona: Librería y Tipografía Católica Pontificia.
Arocena, Félix. 2006. El altar cristiano. Barcelona: Centre Pastoral Litúrgica.
Bassegoda, Joan. 1973. La catedral de Barcelona. Su restauración 1968-1972. Barcelona: Editores Técnicos Asociados.
Borau, Cristina. 2003. Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle xiv. Barcelona: Fundación Noguera.
Boto, Gerardo y Marc Sureda. 2021. "La capçalera de la catedral romànica de Barcelona a partir de les dades litúrgiques i geofísiques". En La catedral romànica de Barcelona: protagonistes, context urbà i edificacions monumentals, editado por Gerardo Boto y Marc Sureda, 139-189. Girona: Documenta universitaria.
Carrero, Eduardo. 2011. "Retrocapillas, trasaltares y girolas. Liturgia, reliquias y enterramientos de prestigio en la arquitectura medieval". En Imágenes del poder en la Edad Media, editado por Fernando Galván, 65-83. León: Universidad de León.
Duran, Agustín. 1960. "El retaule de l'altar major de la catedral (1358-1377)". En Per a la Historia de l'Art a Barcelona. Glosses e documents dispersos, editado por Agustín Durán, 29-35. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Erkizia, Aintzane. 2022. "El sagrario en el equipamiento del altar medieval en la Corona de Castilla. Algunas reflexiones metodológicas". Codex Aquilarensis, 38: 255-272.
Español, Francesca. 2001. "Silla y ostensorio turriforme". En Maravillas de la España Medieval: Tesoro sagrado y monarquía, editado por Isidro G. Bango, 289-293. Valladolid: Junta de Castilla y León.
Español, Francesca. 2009. "Tabernacle-retables in the kingdom of Aragón". En The Altar and its Enviroment 1150-1400, editado por Justin E. A Kroessen y Victor M. Schmidt, 87-108. Turnhout: Brepols.
Fàbrega, Àngel. 1978. La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en declinar el renaixement. Any 1580. Barcelona: Balmes.
Fàbrega, Àngel. 1998. "Les lipsanoteques i les consagracions successives de l'altar major de la seu de Barcelona: anys 1058, 1338 i 1599". En Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, 127-132. Barcelona: IEC. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Favà, Lluis. 2017. "Imatges per a un culte emergent. Els retaules del Corpus Christi a la Catalunya dels segles xiv i xv". Tesis Doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona. Acceso el 18-07-2023. https://ddd.uab.cat/record/191194.
Foucart-Borville, Jacques. 1990. "Les tabernacles eucharistiques dans la France du Moyen Âge", Bulletin Monumental, 148: 349-381. https://doi.org/10.3406/bulmo.1990.4355
Ibáñez, Javier y Arturo Zaragozá Catalán. 2018. "Microarchitecture in the Iberian Context between the Fourteenth and Sixteenth Centuries". En Microarchitectures Médiévales. L'échelle à l'épreuve de la matière, dirigido por Jean-Marie Guillouët y Ambre Vilain, 47-56. París: Picard, INHA.
Kessler, Herbert L. 2014. "Arca Arcarum: Nested Boxes and the Dynamics of Sacred Experience and the dynamics of sacred experience". Codex Aquilarensis, 30: 83-108.
Kostuch, Dorothy Ann. 1985. "The sculpture of the keystones of Barcelona Cathedral". Tesis Doctoral. Columbia University.
Laguna, Teresa. 1985. "Nicolás de Lyra y la iconografía bíblica". Apotheca, 5: 39-78.
Llopard, Amadeo, Pedro E. Cendoya y Luis Bonet. 1958. Estudio de adaptación litúrgica del presbiterio. Barcelona: Catedral de Barcelona.
Martínez, Gregorio. 1943. Manual de liturgia sagrada. Madrid: Editorial Coculsa.
Mas, Joseph. 1906. Notes Históriques del Bisbat de Barcelona. Volumen I. Barcelona: Establiment Tipográfich de Jaume Vives.
Morell, Joan. 2000. "Les transformacions i restauracions de la Catedral de la Seu d Urgell". Memoria de Tesis de Licenciatura. Universidad de Barcelona.
Morell, Joan. 2004. "Localitzat el retaule major gòtic de la catedral de la Seu d'Urgell". Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. 2004, vol. 18: 103-108. (Acceso: 29-02-2024). https://raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/219441.
Nowinski, Janusz. 2000. "'Ad instar arcae foederis dei'- rezerwacja Eucharystii w lacznosci z idea "Sancta Sanctorum" w swiatyni Salomona (viii-xiii wiek)". En Ars Eucharistica. Idee, miejsca i formy towarzyszae przechowywaniu eucharystii w sztuce wczesnochrzescijanskiej i sredniowiecznej, editado por Grazyna Waluga, 91-103. Varsovia: Neriton.
Piferre, Pau. 1839. Recuerdos y bellezas de España. Principado de Cataluña, Barcelona: Imprenta de Joaquín Verdaguer.
Pons, Antoni. 2019. La Catedral de Mallorca i la Consueta antiga d'aniversaris: art i arquitectura a l'epoca medieval. Mallorca: El Gall Editor. Institut d'Estudis Baleàrics.
Pons, Antoni y Francisco Molina. 2012. "Reformas y pervivencias medievales en la Capilla Real de la Seu de Mallorca. El caso del retablo gótico del altar mayor (ss. xv-xx)". Porticvm. Revista d'Estudis Mediavals, 3: 72-100.
Puig, Sebastián. 1929. Episcopologio de la Sede Barcinonense. Apuntes para la historia de la Iglesia de Barcelona y de sus prelados. Barcelona: Balmes.
Sommerer, Sabine. 2023. "Staging the Absent King. Effects of Presence on Medieval Royal Thrones". En Staging the Ruler's Body in Medieval Cultures: a comparative perspective, editado por Michele Bacci, Gohar Grigory y Manuela Studer-Karlen, 314-341. United States: Brepols. doi: https://doi.org/10.1484/M.HMSAH-EB.5.135016. https://doi.org/10.1484/M.HMSAH-EB.5.135016
Tracy, Charles. 2015. Britain's medieval episcopal thrones: history, archaeology and conservation. Oxford: Hardcover edition. https://doi.org/10.2307/j.ctvh1dqq9
Tixer, Fréderic. 2014. La monstrance eucharistique. Genèse, typologie et fonctions d'un objet d'orfèvrerie (xiiie-xvie). Rennes: Presses Universitaires de Rennes.
Torres, María J. 1996. "Una nova aportació per a l'estudi del tresor de la seu de Barcelona: l'inventari de 1492". Lambart: Estudis d'Art Medieval, 9: 207-229.
Vinke, Joan. 1933. "La Custòdia de la Seu de Barcelona i les jurisdiccions civil i eclesiástica". Analecta Sacra Tarraconensia, vol. IX, 2: 149-176.
Velasco, Alberto. 2014. "El comte Pere II d'Urgell i les arts". Lambart: Estudis d'Art Medieval, 26: 93-147.
Wetter, Evelin. 2009. "Arbor vitae and Corpus Christi: An Example of Chausable Iconography from Late-Medieval Central Europe in the Context of the Mass". En Prague and Bohemia. Medieval Art, Architecture and Cultural Exchange in Central Europe, editado por Zöe Opacic, 199-214. Londres: The British Archeological Association. https://doi.org/10.4324/9781003580317-14
Wieck, Roger S. 2014. Illuminating Faith: the Eucharist in medieval life and art [exhibition held at the Morgan Library et Museum from May 17 through September 15, 2013]. Nueva York: Morgan Library.
Zaragozá, Arturo y Javier Ibáñez. 2014. "Hacia una historia de la arquitectura en la Corona de Aragón entre los siglos xiv y xv a partir de los testeros de los templos. Ábsides construidos, ábsides proyectados e ideales y ábsides sublimes". Artigrama, 29: 261-303. https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2014298078
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
Datos de los fondos
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades,Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades
Números de la subvención Pre2020-092925







